L'estació d'anellament de l'Aiguamoll de la Bòbila va entrar en funcionament a finals de l'any 2012, tot i que ja s'havia realitzat prèviament alguna jornada dedicada a aquesta activitat.
Al llarg d'aquests anys s'han anellat més de 17.400 ocells, de 110 espècies diferents.
L'anellament científic és un mètode d'estudi dels ocells basat en la captura i el marcatge invidualitzat. Els exemplars capturats es marquen amb una anella metàl·lica, que compta amb un codi únic, i que permetrà identificar cada exemplar marcat al llarg del temps.
A més del marcatge individual, de cada exemplar es prenen una sèrie de dades com l'edat (a partir de l'estudi del plomatge), el gènere (si es pot determinar), mesures biomètriques (típicament la mida de l'ala i la tercera primària) i mesures de condició física (quantitat de greix, de múscul i pes). També s'anoten dades sobre l'estat reproductor i sobre el desenvolupament de la muda. Totes aquestes dades, moltes d'elles molt difícils de quantificar sense tenir l'ocell capturat, permeten generar informació sobre els paràmetres poblacionals i els canvis al llarg del temps de diversos processos vitals.
A Catalunya, l'activitat d'anellament científic està organitzada per l'Oficina Catalana d'Anellament. Trobareu molta més informació sobre l'anellament d'ocells al web de l'Institut Català d'Ornitologia.
Les recuperacions d'ocells anellats
Gràcies a la col·laboració nacional i internacional, entre entitats relacionades amb l'anellament científic d'ocells, quan es recupera un ocell anellat és possible tenir accés a la informació sobre on i quan va ser anellat i a les dades que se li van prendre en aquell moment. Això esdevé una eina fonamental per a l'estudi de les poblacions d'ocells, ja que ens aporta dades sobre taxes de supervivència, èxit reproductor... Una comprensió adequada d'aquestes dades és clau per a la conservació de les espècies.
Longevitat
Les recaptures dels ocells, entre moltes altres coses, ens permeten calcular les taxes de supervivència, un paràmetre essencial per entendre la dinàmica de les poblacions. Alhora, ens permeten entendre la longevitat de les espècies.
A l'esquerra us mostrem una taula amb els 11 individus més "vells" que hem controlat a l'Aiguamoll. Us indiquem l'espècie, el nombre de dies entre la primera i la darrera captura i l'edat i sexe (quan es podia determinar) del dia de la primera captura. Les recaptures entre la primera i darrera recaptura no es mostren.
*el mosquiter comú és el registre més longeu registrat a Catalunya, comparat amb les dades disponibles a la web de l'ICO.
Captures totals
A la dreta podreu veure les espècies més anellades i més controlades (és a dir, capturades però que prèviament ja estaven anellades) a l'Aiguamoll de la Bòbila.
Els noms de les espècies s'indiquen amb el codi de sis lletres, compost per les tres primeres lletres del gènere i les tres primeres de l'espècie (del nom científic de cada una).
