Història

Antigament, l'aiguamoll de la bòbila era una zona d'horts i conreus. Els anys molt plujosos eren coneguts per "anys d'aiguamolls", ja que el nivell de les aigües subterrànies pujava tant que feia sobreeixir alguns pous de la zona i negava els camps veïns.

Com que el terreny és argilós, a l'any 1917 ja s'hi havien instal·lat forns artesanals per fabricar totxanes, teules i rajoles. Al 1924 es va inaugurar una bòbila que industrialitzà el procés. Per extreure l'argila, s'anà rebaixant el terreny en una gran extensió i es van haver d'instal·lar bombes per evitar la inundació dels baixos de la fàbrica.

Al 1982 cessà l'activitat de la bòbila. Durant la dècada següent, l'indret va patir una forta degradació ja que s'hi abocaren sense cap control tota mena de residus d'origen urbà, agrícola, ramader i industrial, alguns dels quals molt tòxics (metalls pesants, cianurs, etc.).

A partir de 1992 s'inicià un procés per sanejar i restaurar aquesta zona humida que, en una primera etapa, finalitzà l'octubre de 1994. Mercès a la col·laboració d'institucions, entitats i moltes persones, es va poder realitzar un esforç important per recuperar l'espai natural que ara podem gaudir. Posteriorment, l'Ajuntament de Santpedor ha fet diverses intervencions de millora de l'entorn.

Il·lustracions: Helena Rovira